Unitat Pastoral de la Parròquia de Sant Jaume, d'Alcúdia, i de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme i Sant Pere Apòstol, del Port d'Alcúdia. Arxiprestat del Nord, Mallorca.

 

 

 

NOTA HISTÒRICA DEL SANTUARIA DE LA MARE DE DÉU DE LA VICTÒRIA

Desconeixem la data de la trobada de la mare déu de la victòria, que segons conta la tradició al pastoret joan boi enmig d'un seguici angelical en el lloc anomenat de les tres creus de la muntanya de la victòria d'alcúdia;

L’origen històric del Santuari s’ha de relacionar amb la vida eremítica i anacorètica de final del segle XIV. Consta que a l’any 1395 un ermità, dit Arnau Got, vivia en aquestes contrades, de manera que es podria considerar el precursor del santuari.

Tot i això, els documents ens situen aquest origen l’any 1403, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garcia, a qui el bisbe Lluís de Prades concedí permís per dir-hi missa. Aquest ermità hi féu vida anacoreta durant vint anys, i durant dècades el santuari fou conegut amb el nom de la cel·la de Fra Diego. L’any 1426 morí Fra Diego i, posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel Pou.

Entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI es fan càrrec de l’oratori els frares carmelitans, dirigits per fra Antoni d’Àvila, qui s’intitulà prior del Monestir de la Mare de Déu de la Victòria el 23 de març de 1522. En aquesta etapa el santuari rebrà el nom de Mare de Déu de la Victòria, nom que es va fer popular arran de la Germania a Alcúdia (1521-1523). En aquest període es feren obres de restauració al santuari, per la qual cosa la imatge de la Mare de Déu romangué a Alcúdia algun temps. L’any 1524 s’hi instaurà una capellania per dir misses els diumenges i dies de festa.

Entre 1576 i 1653, amb autorització de la Universitat, els ermitans tornaren habitar el Santuari. En aquest període és significativa la data de 1644, quan els jurats nomenaren la Mare de Déu de la Victòria patrona d’Alcúdia i fixaren el 2 de juliol, dia de la Visitació, per celebrar la festa de la Mare de Déu al Santuari.

Aquesta decisió canvià el concepte de l’oratori, fins aleshores lloc de culte i oració. Així l’any 1652 s’acabà de construir una torre més important i elevada i es va concebre la planta baixa com un espai eclesial on poder-hi celebrar oficis.

Cap al darrer terç del segle XVII, el santuari passà a ser custodiat per donats, matrimonis que guardaven l’ermita i atenien els pelegrins, sota les directrius dels jurats d’Alcúdia i dels obrers del santuari.

Durant el segle XVII es feren obres importants a l’edifici, concretament entre 1608 i 1644, encara que la reforma definitiva de nova construcció va tenir lloc entre els anys 1685 i 1704, gràcies a l’impuls del reverend Dr. Tomàs Serra i Joan. La fesomia del nou oratori, que es beneí el 2 de juliol del dit 1704, és la que ha arribat als nostres dies: una construcció sòlida i d’aspecte defensiu. L’edifici comprèn l’església, situada a la planta baixa, i l’hostatgeria, que ocupa les dues plantes superiors a les quals originàriament s’hi accedia des de l’interior.

La darrera reforma d’envergadura de l’hostatgeria s’ha dut a terme a les acaballes del segle XX. Les obres foren inaugurades el 2 de juliol de 2001 pel bisbe Mons. Teordor Úbeda Gramage, juntament amb l’empedrat de l’esplanada de l’ermita.

Tombant el nou segle s’emprenen les obres de restauració de l’interior de l’ermita, les pintures de les capelles laterals, la imatge de la Mare de Deu i el retaule major.

La imatge de la Mare de Déu és una talla gòtica de fusta policromada de 69 cm d’alçada, d’autor desconegut, on apareix asseguda amb l’Infant Jesús dret sobre un genoll de sa Mare, que porta una bolla en la mà. Al llarg del temps la talla s’ha sotmès a distints processos de restauració a causa del seu deteriorament. La darrera intervenció es va dur a terme l’any 2008 de forma molt acurada, amb la recuperació dels colors originals de la talla.

Juntament amb la talla s’han restaurat la peanya i el nínxol on s’entronitza la Mare de Déu, de manera que s’han deixat al descobert les pintures originals i s’han retirat elements afegits en restauracions anteriors.

Les obres culminen l’any 2011 amb la reparació del trespol del presbiteri i la restauració del retaule major, i com a obra nova es col·loca un altar i un ambó de pedra. Aquest mobiliari litúrgic ha estat obra del tallista Bernat Reig Muscaroles.

Francesca M. Serra i Cifre

Alcúdia, juliol de 2014

WIll Hill BookiesW.BetRoll here...
Online bookmaker the UK http://whbonus.webs.com/ William Hill